dimarts, 10 d’abril del 2012

Benvinguda, serendípia

Faig un racó en aquest bloc per aquestes línies, tot i que no parlin de “badades” lingüístiques. Ben al contrari.

Quan la tecnologia aporta nous mots al llenguatge popular originaris d’altres idiomes, l’usuari, l’espectador o el lector tenim més accés a quina realitat quotidiana fan referència. Per exemple, a dia d’avui, ja es llegeix ‘tuit’ (com a substantiu) a la nostra premsa, a més de les seves variants morfològiques ‘(re)tuit(ejar)’.

Ho recull el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans)? És normatiu? No ben bé: el que sí que s’hi recull és ‘tuït’, onomatopeia del cant de l’ocell d’aquest nom, conegut també com a botxí (Lanius excubitor). Val a dir que també es manté el mateix so en neerlandès, escrit twiet, twiet, per a expressar el piular d’un ocell.

Si haguéssim de recollir les onomatopeies d’arreu del món, pel que fa als sons dels animals, la més unànime és ‘zzzzzzzz’, el brunzit d’una abella –que no s’ha de confondre amb l’onomatopeia òrfena de so ‘zzz, zzz, zzz’, quan dormim–. Li segueix en el rànquing el ‘miau (espanyol), mèu (català), meow (anglès), miaou (francès) i miauw (neerlandès). Per aquest ordre d’idiomes, després vindria el ‘guau, bub-bub, woof-woof, ouah/wouf (francès del Québec) i waf waf’.

Quants ‘hahaha’ no hem escolat d’algú que riu d’orella a orella? En espanyol, però, en no tenir l’h aspirada, es fa ‘jajaja’. I si al restaurant tot està, ‘nyam nyam’, boníssim? El ‘yum yum’ (anglès) ens obre la gana amb la /^/. També és cert que per demanar silenci produïm un so sibilant: ‘cht/chs (espanyol), xit/xxxt (català), hush/shh (anglès), i shh (neerlandès)’, però ‘chut chut’ (francès).

El que no té rival és el ‘ping-pong’, marca registrada des de finals del segle XIX, d’origen oriental segons diuen uns o britànic, d’altres.

Fet, doncs, el racó per aquestes línies i després d’aquest ‘blablabla’ a cop de ‘clic’, ja em retiro sense fer gaire soroll..., que porto esclops!

...‘Klop klop’, soroll de repicar la fusta en neerlandès.
[muá / muà / smack / mouah / smak]


Bienvenida, serendipia

 

Hago un hueco en este blog para estas líneas, aunque no hablen de “patinazos” lingüísticos. Todo lo contrario.

Cuando la tecnología aporta nuevas palabras al lenguaje popular originarias de otros idiomas, el usuario, el espectador o el lector tenemos mayor acceso a qué realidad cotidiana hacen referencia. Por ejemplo, a día de hoy, ya se lee “tuit” (como sustantivo) en  nuestra prensa, además de sus variantes morfológicas “(re)tuit(ear)”.

¿Acaso lo recoge el Diccionari de la llengua catalana del IEC (Institut d’Estudis Catalans)? ¿Es normativo? No propiamente: lo que sí se recoge en él es ‘tuït’, onomatopeya del canto del pájaro de este nombre en catalán, conocido también como alcaudón real (Lanius excubitor). Que conste que también se mantiene el mismo sonido en neerlandés, escrito twiet, twiet, para expresar el piar de un pájaro.

Si tuviéramos que recoger las onomatopeyas de todo el mundo, por lo que respecta a los sonidos de animales, la más unánime es ‘zzzzzzzz’, el zumbido de una abeja –que no se debe confundir con la onomatopeya huérfana de sonido ‘zzz, zzz, zzz’, al dormir–. Le sigue en el ranking el ‘miau (español), mèu (catalán), meow (inglés), miaou (francés) y miauw (neerlandés). Por este orden de idiomas, después vendría el ‘guau, bub-bub, woof-woof, ouah/wouf (francés de Québec) y waf waf’.

¿Cuántos ‘hahaha’ no hemos escuchado de alguien que se ríe a mandíbula batiente? En español, sin embargo, al no tener la h aspirada, se hace ‘jajaja’. ¿Y si en el restaurante todo está, ‘ñam ñam’, buenísimo? El ‘yum yum’ (inglés) nos abre el apetito con la /^/. También es cierto que para pedir silencio producimos un sonido sibilante: ‘cht/chs (español), xit/xxxt (catalán), hush/shh (inglés), y shh (neerlandés)’, pero ‘chut chut’ (francés).

El que no tiene rival es el ‘ping-pong’, marca registrada desde finales del siglo XIX, de origen oriental según dicen unos o británico, otros.

Hecho, pues, el hueco para estas líneas y después de tanto ‘blablabla’ a golpe de ‘clic’, ya me retiro sin hacer demasiado ruido..., ¡que llevo esclops!: zapatos de madera de una pieza, en catalán.

...‘Klop klop’, ruido del repicar sobre madera en neerlandés.
[muá / muà / smack / mouah / smak]