Toponímia mar enllà

Heu tornat de vacances? O tot just heu reservat la vostra destinació per aquest estiu?

Sigui quin sigui el cas, si heu optat per viatjar fora de les nostres fronteres, aquesta és una oportunitat imperdible per a practicar l’idioma del vostre país amfitrió. Aquesta és la intenció. Molt sovint, però, l’idioma que practiquem conté incrustacions toponímiques que ens passen ben desapercebudes.

Sense ànim de competir amb cap guia turística, fixeu-vos en com han derivat els noms originals d’algunes ciutats en neerlandès: ‘Hand werpen’, ‘llançar la mà’, > Antwerpen (a Flandes, Bèlgica) > Anvers (francès i català) > Amberes (castellà); Breukelen (a la província d’Utrecht, Països Baixos) > Brooklyn o Haarlem > Harlem (districtes de Nova York).

Tautologia o redundància semàntica seria dir, p.e., ‘desert del Sàhara (a l’Àfrica), de Sonora (a Mèxic), de Gobi (entre la Xina i Mongòlia)...’ perquè tots ells signifiquen ‘el desert’ en la llengua autòctona. En canvi, i per a contrastar amb les altes temperatures dels darrers dies a la península, dirigim les nostres mirades cap a l’illa més gran del món i el nom de la qual designa purament la seva natura: Grønland (‘terra verda’ en danès), Greenland (anglès), Groenland (neerlandès) o Groenlàndia (català), que fonèticament ha quedat congelada com en la pronúncia catalana de ‘bòer’, [bu:r] en neerlandès.

Els bòers eren un grup ètnic colonitzador de Sud-àfrica a principis del segle XVIII i d’ascendència principalment holandesa. Avui dia, la llengua oficial d’aquest territori, junt amb l’anglès i altres, és l’afrikaans, llengua criolla derivada del neerlandès. Significa ‘africà’, purament, tot i haver estat exposada durant més d’un segle a un ric ventall de vocabulari i construccions gramaticals  d’altres llengües colonitzadores i de la dels nadius de la zona.

Aquí he intentat donar una petita explicació del per què d’aquests salts lingüístics – i geogràfics – respecte a algunes de les llengües europees. Pel que no he trobat rastre d’explicació és per al sobrenom ‘polacs’ per a designar els catalans. Possible connexió amb una llengua eslava?

Si és cosa d’argot, en referència als parlants nadius de Polònia, disculpeu el meu interrogant: no hauria de ser el gentilici ‘polonesos’, com l’elegant i harmoniosa Polonesa de Chopin?

Toponimia allende el mar

¿Habéis regresado de vacaciones? ¿O acabáis de reservar vuestra destinación para este verano?

Sea cual sea el caso, si habéis optado por viajar fuera de nuestras fronteras, esta es una oportunidad imperdible para practicar el idioma de vuestro país anfitrión. Esta es la intención. Muy a menudo, sin embargo, el idioma que practicamos contiene incrustaciones toponímicas que nos pasan desapercibidas.

Sin ánimo de competir con ninguna guía turística, fijaos en cómo han derivado los nombres originales de algunas ciudades en neerlandés: ‘Hand werpen’, ‘lanzar la mano’, > Antwerpen (en Flandes, Bélgica) > Anvers (francés y catalán) > Amberes (castellano); Breukelen (en la provincia de Utrecht, Países Bajos) > Brooklyn o Haarlem > Harlem (distritos de Nueva York).

Tautología o redundancia semántica sería decir, p.e., ‘desierto del Sáhara (en África), de Sonora (en Méjico), de Gobi (entre China y Mongolia)...’ porque todos ellos significan ‘el desierto’ en la lengua autóctona. En cambio, y para contrastar con las altas temperaturas de los últimos días en la península, dirigimos nuestras miradas hacia la isla más grande del mundo y el nombre de la cual designa puramente su naturaleza: Grønland (‘tierra verde’ en danés), Greenland (inglés), Groenland (neerlandés) o Groenlandia (castellano), que fonéticamente ha quedado congelada como en la pronunciación castellana de ‘bóer’, [bu:r] en neerlandés.

Los bóers eran un grupo étnico colonizador de Sudáfrica a principios del siglo XVIII y de ascendencia principalmente holandesa. Hoy en día, la lengua oficial de este territorio, junto con el inglés y otros, es el afrikáans, lengua criolla derivada del neerlandés. Significa ‘africano’, puramente, aún habiendo estado expuesta durante más de un siglo a un rico abanico de vocabulario y construcciones gramaticales de lenguas colonizadoras y de la de los nativos de la zona.

Aquí he intentado dar una pequeña explicación del por qué de estos saltos lingüísticos – y geográficos – respecto a algunas de las lenguas europeas. Para lo que no he encontrado ni rastro de explicación es para el sobrenombre ‘polacos’ para designar a los catalanes. ¿Posible conexión con una lengua eslava?

Si es cosa de argot, en referencia a los hablantes nativos de Polonia, disculpad mi interrogante: ¿no debería de ser el gentilicio ‘poloneses’, como la elegante y armoniosa Polonesa de Chopin?